LA IMPRESSORA

Rebeca anava passejant pel carrer, distreta. El seu camí la va partar fins un
carrer fosc. Aquella nit feia molt fred. Rebeca estava cansada.
Havia tingut un dia bastant laboriós al institut i tenia ganes de arribar-hi a casa, sopar i anar-se al llit. De sobte va trobar una impressora. Semblava que estava nova. Va decidir portar-la a casa i provar-la, ja que l'anterior es va espatllar. La va instal·lar. De nit la desvetllar, un soroll estrany: una veu aguda, peró que no s'entenia ell que deia. Rebeca va buscar d'on provenia aquella veu; va comprovar, amb horror, que venia de la impressora. La noia no va creure el que acabava de "escoltar"; "deu ser per la som, va pensar, i la solitud de aquesta casa". L'endem``a no feia res mes que pensar: "no pot ser, aixó no pot ser real", pero no podia treure's aquest dilema del cap. Cuan va arribar a casa, la va desconnectar. Es va sentir un Pii-Pii en mig de la nit. No podia ser. El cable estava fora del endoll, pero de la màquina SORTIA UN PAPER. Rebeca el va agafar i va llegir:"MORIRÀS". Els diaris vam anunciar un accident: un incendi va devorar la casa del carrer Pins. La noia que vivia a la casa, es va cremar; la casa va quedar destrossada. Els bombers vam concluore que s'havia iniciat per un cortocircuit. La impressora es va recalentar i va desencadenar el foc. Pero aquesta estava INTACTA. Un fet estrany. Una setmana despres, Joan va agafar la mateixa impressora i aquella mateixa nit...

Fi